Història

Amb l'aparició del Digital Video Broadcasting (DVB), l'estàndard de digitalització de les emissions de televisió terrestre, es va posar de manifest la capacitat d'aquesta tecnologia per incorporar la interactivitat amb els usuaris.
La interactivitat en la televisió també requeria d'estàndards, i malgrat que existien estàndards tancats com OpenTV o MediaHighway o oberts com MHEG, o DAVIC, l'estàndard europeu que es va desenvolupar en paral-lel amb el DVB va ser l'MHP (Multimedia Home Platform).
Aquest estàndard va néixer el 1997. L'any 2000 es va presentar la primera versió, que ha estat modificada posteriorment. La interactivitat de la TDT, malgrat que ningú sabia molt bé per a què havia de servir, es va presentar al gran públic com un dels arguments de pes per a impulsar la transició de la TV analògica cap a la TV digital.


El fiasco

No existeixen actualment serveis interactius reals. És a dir, no n'hi ha cap que permeti interactuar en directe amb l'usuari extrem a extrem. Les aplicacions actuals no passen de ser aplicacions similars al teletext amb una millora gràfica.
Són interactives des del televisor fins a l'usuari i entre el televisor i el radiodifusor, però la inexistència de canal de retorn ha impossibilitat la disponibilitat de serveis interactius reals. La TDT interactiva, per tant, no ha arribat a desenvolupar-se.
La interactivitat amb el televisor ha donat un pas més i Europa ja prepara nous estàndards de televisió connectada a Internet, com l' HBBTV (Hibrid Broadcast Broadband TV).


Què n'hem après?

Aquest fiasco posa de manifest que avui en dia tot va molt ràpid i que qualsevol pèrdua de temps acostuma a ser fatal per un producte o servei.
La TV interactiva va tenir el seu moment, però no es pot decidir que un estàndard ha d'existir el 97, trigar 3 anys en desenvolupar-lo i pretendre que al cap de 10 anys encara sigui útil. S'ha esperat tant que enlloc de posar interactivitat a la televisió, el que s'ha fet ha estat posar Internet a la televisió.
No es poden obviar les tendències en els usos i costums. Fa anys que es ve notant que els adolescents ja no miren la televisió, sinó que naveguen per Internet i consumeixen d'allà els continguts que els interessen. Aquesta tendència no es podia forçar pensant que la televisió seria l'únic mitjà que quedaria separat d'Internet.