Història

HD-DVD (High Density-Digital Versatile Disc) és un sistema òptic d'emmagatzematge per a dades i vídeo desenvolupat com un estàndard per al DVD d'alta definició. Va ser concebut com el successor del format estàndard DVD. Els primers reproductors arribaren al mercat de la mà de Toshiba durant el 2006.

La guerra de formats per acostar l'alta definició als usuaris domèstics entre l'HD-DVD i el Blue-Ray Disc (que comptava amb el suport de Sony, Panasonic o Apple) va suposar, però, que l'any 2008 Toshiba anunciés la discontinuitat en els productes basats en l'HD-DVD, degut a "recents canvis significatius al mercat".


El fiasco

El projecte HD-DVD neix el 2002, es desenvolupa durant 4 anys i veu la llum al 2006. Dos anys després, mor amb l'anunci de Toshiba. Per què ha estat un Fiasco? Per la pròpia tecnologia, pel model de negoci o per l'estratègia?
En primer lloc, l'estàndard HD-DVD proporcionava unes característiques tècniques inferiors a les del seu gran competidor, el Blue-Ray (menor capacitat per capa, taxa de transferència menor, sistema anti-còpia més vulnerable, etc.)
Tanmateix, la comunitat d'internautes opina que el problema ha estat el recolzament del sector i, en concret, de les productores. Cal no oblidar que l'HD-DVD i el BDR no tenen absolutament cap mena de sentit sense la distribució de pel-lícules. Per a molts, la productora Warner Bros marca el final de l'HD-DVD quan anuncia, el gener del 2008, que no produirà més continguts en HD-DVD i que distribuirà les pel-lícules en alta definició només en format BDR.
També cal destacar la visió estratègica de Sony: en una guerra d'estàndards, sol guanyar aquell que més benefici econòmic crea. I en aquest cas, era lògic pensar que les productores apostarien pel format amb major nombre de reproductors al mercat. I Sony va incorporar a la seva consola, la PlayStation 3, el reproductor BDR de sèrie, adoptant aquest suport també per als jocs.
Microsoft, en canvi, tot i donar suport a l'HD-DVD, no va arribar mai a incorporar de sèrie el lector a la seva consola XBOX360. Si aquesta consola hagués disposat de reproductor HD-DVD, el nombre de consumidors potencials hauria estat durant el 2008 de més de 20 milions, quan Toshiba tot just arribava a 1 milió d'unitats venudes.


Què n'hem après?

La tecnologia és important en un projecte d'aquestes característiques, però l'estratègia i el model de negoci també.
Durant uns anys, dos estàndards van ser desenvolupats davant les protestes de part del sector i dels usuaris. Les productores no tenien clar que hi hagués suficient mercat per dos estàndards, i els usuaris no volien que determinades productores llencessin els productes en exclusivitat per a un estàndard, forçant-los a escollir el reproductor en funció del catàleg disponible. Però així va ser.
HD-DVD va perdre una curta batalla pel recolzament del sector, que mica en mica s'anà volcant sobre el BDR, el format de Sony que comptava amb milions de PlayStation 3 per reproduir pel-lícules d'alta definició.