Història

L'any 1987, la Comissió Europea va patrocinar un projecte d'investigació, l'Eureka 147, per difondre emissions de ràdio digital que tinguessin la qualitat d'un CD. El 1988 se'n van fer les primeres proves a Ginebra i deu anys després començaven les emissions a l'Estat espanyol. Les principals cadenes de ràdio es van presentar a contracor a les licitacions que a partir del 2000 van fer el Govern espanyol i la Generalitat de Catalunya i durant vuit anys han estat emetent pràcticament sense oients. La inversió aproximada en la ràdio digital ha estat d'uns 50 milions d'euros arreu de l'Estat, 350 tenint en compte altres cinc països europeus que van apostar per aquesta tecnologia. A Catalunya el fiasco es va consumar el novembre de 2008, quan la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va tancar les emissions després de deu anys sense audiència. ?

El fiasco

Abans de posar en marxa la ràdio digital es van fer nombroses proves tècniques però cap estudi rigorós sobre la demanda. Es deia que la ràdio digital oferia més emissores i més qualitat de so però no es tenia en compte que els oients ja estaven satisfets amb l'emissió en FM. A més, en deu anys el nombre d'emissores digitals mai ha superat les de recepció clàssica, que també ha trobat solucions, com l'RDS, per fer front a un altre dels avantatges que s'esgrimia: la possibilitat de moure's pel territori sense canviar d'emissora.

Els potencials oients estaven obligats a canviar de transistor i el preu dels receptors digitals, superior als 100 euros en tots els casos, no va ser tingut en compte tot i que els fabricants van alertar des del primer dia que la tecnologia digital no permetia fer aparells més econòmics. Les reticències dels empresaris de radiodifusió tampoc van frenar una iniciativa cientificopolítica que no va identificar les noves necessitats. ?

Què n'hem après?

Només alguns genis i visionaris han estat capaços de crear un mercat. Que una tecnologia sigui possible no vol dir necessàriament que la gent estigui disposada a pagar per ella i que la majoria d'institucions i empreses la defensin no implica que l'hagin analitzat prou. Probablement només van pensar en no quedar-se enrere.